Tudela 8 Setiembre 1936

Mi querida hija Me alegrare que al escribir estas letras goces de mucha salud yo sin novedad a Dios gracias.
Teofila en este mismo momento que estoy comiendo recibo tu carta fecha 6 del corriente y me dio mucha alegria, pera al mismo tiempo ya comprenderas el rato que yo me i llevado al leer la carta.
Teofila aqui estoy preso pero estoy tranquilo pues Elvira creo marcho a casa que esto quizas sea largo y estar aqui nada mas que para traerme de comer es mucho incomodo.
Te ago saber que hoy dia 8 i visto a tu hermano Benito y al Andres se conoce que han venido con alfalfa a vender, y aqui nos sacan a trabajar todos los dias al Rio del Muro y estando cargando vagonetas de tierra yo los i visto y ellos tambien me han visto a mi pero como no se puede ni señal yo me i llevado mal rato el Benito iba muy triste Pues aqui nos tratan muy bien los Jefes de la carcel y cuando nos sacan al trabajo los que nos cuidan lo mismo no parando de trabajar nadie dice nada
Así que no pases pena por mi ahora me junto a comer con unos de Calcastillo uno de Pitillas hermano de Maestro Juan el cobrador del Flecha y der de Pamplona, tambien esta aqui conmigo un hermanico de la Margarita Telegrafista si la llegar a ver se lo dices
Del desgraciado de Isidoro no te digo nada porque no se me quita del pensamiento pues la pobrecita Margaritica la noche que llegue a casa no hacia otra cosa que mirarme pero figurate que rato en casa habria al presentarme
De lo que me dices que si algo me hace falta que te lo pida, nada me hace falta, lo unico me mandas 3 sellos de 15 centimos y 3 de trenta aqui nos dan 6 reales de ellos tenemos que comer y se me hace falta pedire a casa
Sin mas que decirte muchos recuerdos para los Señoritos y unos besos para el chico y la chica y para casa de la tia Leandra y tu recibes un fuerte abrazo de este tu padre

Julian Aznarez

Ayer me mandaron de casa patatas alubias pimientos y tres melones

Ya dispensaras la mancha del papel que aqui no hay comodida porque estamos mas de 80 detenidos comunes y sociales

a Dios asta la tuya

Al despatx de casa ja no s'hi podia entrar. Tot el que es podia amuntegar, amuntegat estava. I tot sortint de la feina se m'ha acudit parar un moment per l'FNAC. Cadaga pastoret, com era de preveure n'he sortit amb un llibre i uns altaveus per la PSP. Jo no volia, però a la tarja li deuen dir magnética per aixó; per la força amb la que l'atrau la caixa enregistradora amb xona electrónica lateral. I com que, si no surts amb alguna cosa sota el braç, la mal.leïda no restrega, donç aixó, magnéticament atret cap a l'FNAC.
La necesitat m'ha dut a reendreçar tota l'estanteria, i gracies als altaveus sense espai on reposar i al desordre regnant, de sota una pila de papers he trobat les cartes de l'avi.
Fa uns anys, la tieta Menchu, va recuperar i copiar per la família, les cartes que el meu besavi va escriure a la seva filla desde la presó de Tudela, a la tardor del 36. L'avi no va arribar a veure aquell hivern. Fou assassinat i soterrat al marge d'un camí de la contrada.

He tornat a llegir-les i una escalfor salada m'ha acaronat les galtes. Llàgrimes alienes, pel relat, pel record. Jo vaig coneixer la melàngia en persona. El dia que ens van regalar les cartes de l'avi, va entrar per la porta de la cova. Un a un, ens va asseure intimament, ens va ajudar a passar les planes i ens alliberà en braços estimats de familiars més propers que una estona enllà.

La història ni és original, ni és extraordinaria, però és meva. I aquestes cartes només són un document que em fan estimar molt més encara, si es pot, al meu avi el Benito.

A casa mai es va parlar massa d'aquests fets mentre l'avi va ser viu. Aixó només es pot entendre savent que als assassins se'ls creuaven cada dia pel poble. El silenci fou la coirasa que mon avi va contruir per protegir la família.

I en silenci, o el que és el mateix, fent un crit al desert, és com a mi m'agradaria reconstruir la història.